Autor: Xavier Serrahima
Le testament français, Andreï Makine
Le testament français, Andreï Makine « Notre langue » ! Par-dessus les pages que lisait notre grand-mère, nous nous regardâmes, ma…
Thérèse Raquin, Émile Zola
Thérèse Raquin En el nostre temps, gairebé no hi ha més que dos o tres homes que puguin llegir,…
The Paris Review Interviews, Ralph Ellison
The Paris Review Interviews, Ralph Ellison ENTREVISTADORS: […] considera la seva novel·la una obra purament literària, oposada una de la…
7 llibres per llegir a la tardor
Solitud, Caterina Albert, Edicions 62 Manazuru. Una història d’amor, Hiromi Kawakaami, Quaderns Crema Memòries d’Adrià, Marguerite Yourcenar, Edicions Proa Tres homes en una…
Benvinguts a ‘El plaer de llegir’
Si us agrada la literatura, aquesta és la vostra pàgina. Entreu, trieu, remeneu i demaneu (el que us faci falta).
E.M. Forster sobre la creació de personatges
Consideracions/ respostes d’E.M. Forster sobre la creació de personatges literaris. “Entrevistadors: Tots els seus personatges tenen un model en la…
Gustave Flaubert, fons i forma
Una molt adient reflexió del gran Gustave Flaubert sobre la (falsa) distinció entre el fons i la forma, en el…
![Robert Walser, descrivint, a través de la interpretació musical de Paganini, l'essència de l'art; de qualsevol art veritable. Històries, Robert Walser,
@editorialflaneur, 2025. Traducció:
@annasolerhorta
#Històries #RobertWalser #Flâneur
#annasolerhorta
"Històries, Robert Walser
Paganini […] tocava com per a ell mateix o per a ningú; tocava com li sortia de dins i, tan bon punt com començava a interpretar una composició, s’oblidava que tocava.
[...] justament per això tocava tan bé. Tocava com si ell fos l’esclau d’un encanteri, i l’encanteri, el mag demoníac. El dimoni no era tant ell mateix com la manera que tenia d’interpretar, s’hi sotmetia [...].
Així tocava Paganini. [...] i molts oïdors es tapaven els ulls per con-templar el regne interior de l’ànima, l’amor i l’esplendor [...].
La música era per a ell com el curs de la vida mateixa; on s’hauria encabit la vanitat? L’art també el feia patir; era la seva mestressa afectuosa i implacable, la roca que havia d’escalar, la resistència que havia de vèncer, el cel que havia d’assaltar i conquerir cada cop.
[...] vivia quan tocava, i només era enterament un home allà on oferia un concert. [...] D’aquesta manera captivava i encisava el públic, encisant-se a ell mateix. Feia aflorar records i tornava la vida a coses mortes i enterrades temps enrere, i el que l’escoltava era tot ulls, tot orelles.
"](https://elplaerdellegir.xavierserrahima.cat/wp-content/plugins/instagram-feed/img/placeholder.png)