The Paris Review Interviews, Ralph Ellison


ENTREVISTADORS: […] considera la seva novel·la una obra purament literària, oposada una de la tradició de protesta social.
ELLISON: […] no reconec cap dicotomia entre art i protesta. Apunts del subsòl, de Dostoievski és, entre altres coses, una protesta contra les limitacions del racionalisme del segle XIX; Don Quijote, La condition humaine, Èdip Rei, El procés —totes elles encarnen protesta, fins i tot contra la limitació de la mateixa vida humana. Si la protesta és antitètica a l’art, que hauríem de fer amb Goya, Dickens, o Twain? Sentim moltes queixes sobre l’anomenada “novel·la de protesta” […]; però em sembla que els crítics podrien queixar-se amb molt més acuradament sobre la falta de domini i del provincialisme que és típic d’aquestes obres.
ENT: Però no és difícil per a un autor negre escapar al provincialisme quan la seva literatura es refereix a una minoria?
ELL: Totes les novel·les tracten sobre alguna minoria: l’individual és una minoria. L’universal en una novel·la —no és això tot el que reclamem avui en dia?— només s’assoleix a través de la representació d’un home específic en una circumstància específica.
Writer at work, The Paris Review Interviews, 2nd series, Ralph Ellison (1955), Penguin Books, 1978, p. 122