Gustave Flaubert, fons i forma

Una molt adient reflexió del gran Gustave Flaubert sobre la (falsa) distinció entre el fons i la forma, en el món de la literatura (i de l’art).

 

 

Carta a Louise Colet, 18 setembre 1846

Pel que fa a mi, fins que no hi hagi qui, d’una frase determinada, no separi la forma del fons, sostindré que són dues paraules buides de sentit. No hi ha bells pensaments sense belles formes, i recíprocament. La Bellesa transsuda de la forma en el món de l’Art, com en el nostre món en surt la temptació, l’amor. De la mateixa manera que no es podem extreure d’un cos físic les qualitats qui el constitueixen, és a dir, color, extensió, solidesa, sense reduir-lo a una abstracció buida, en una paraula, sense destruir-la, igualment no extrauràs pas la forma de la Idea, ja que l’Idea no sinó en virtut de la seva forma. Imagina una idea que no tingui cap forma, és impossible; igualment que una forma que no expressi cap idea. Heus ací un munt de ximpleries de les què viu la crítica. És retreu a les persones que escriuen en bon estil de negligir la Idea, la finalitat moral; com si la finalitat del metge no fos guarir; la finalitat del pintor, pintar, la finalitat del rossinyol, cantar, com si la finalitat de l’Art no fos pas el que és Bell per damunt de tot!

Gustave Flaubert, Correspondance, I 1830-1851, Bibliothèque de la Pléiade, Éditions Gallimard, Paris, 1973, p. 350.
Traducció: Xavier Serrahima

#GustaveFlaubert #Flaubert #Correspondance #FormeEtFond #FonsIForma #ParlemDeLlibres #Literatura #literaturaCatalana #Llegir #Llibres #LlegirEnCatalà #QuèLlegir #CríticaLiterària #LiteraturaDAutor #XavierSerrahima #ElPlaerDeLlegir